L'afany del #coneixement, la cerca del coneixement per a satisfacció de l'ego està impulsat la supèrbia, és per això que el #cristianisme ha sigut obscurantista. En voler protegir l'esperit del pecat capital de la #supèrbia, va caure en el fonamentalisme de negar el coneixement. Negar el coneixement per salvar l'anima és malinterpretar completament l'esperit de la salvació, a la que s'hi arriba per un mateix, no s'imposa. Fer-ho és caure, ara si, en la supèrbia, jugar a ser Déu en pretendre salvar als altres. El coneixement, la comprensió del que ens envolta és beneficiós, ens mena a la #saviesa, però impulsat per la supèrbia pot crear monstres, un Gólem¹. Que li preguntin, si no, a #Oppenheimer. El bibliotecari de “El nom de la rosa” encertava en l'esperit i errava l'aplicació.

1. Curiosament en Ídix, Gólem significa curt de gambals, és gairebé tancar el cercle.

llibre: Un llibre forjat a l'infern de Steven Nadler “La concepció antropomòrfica de Déu que, segons #Spinoza, és característica de les #religions positives, així com tots els pretesos càstigs i recompenses divins que implica, no són més que ficcions supersticioses”.

Per Spinoza Déu i la Natura són el mateix (Deus sive natura) de manera que la millor forma de conèixer a Déu és observar i conèixer la #Natura. Potser per això tantes persones, penso ara en #Thoreau i #Goethe, en caminar o viure en mig de la natura se senten plenes i properes a Déu. La idea de #gaia i la cosmogonia d'#Avatar van pel mateix camí, crec.

Acabo de copsar que, potser, l'èmfasi de la #filosofia en la raó pot ser degut a la mancança de cap altra eina per arribar a una veritat. Sense els coneixements i mètodes científics no hi ha altra manera d'avançar que plantejar, mitjançant la #raó, unes veritats innates i, a partir d'aquí, construir un corpus de coneixements. #Locke, en cas d'haver nascut 200 anys abans, no hauria pogut desenvolupar l'empirisme, car no hi havia prou coneixements. Spinoza o provà mitjançant les #matemàtiques.

Spinoza i #Hobbes s'avançaren uns segles a #Dawkins en plantejar, en un ordre diferent de magnitud biològica, que tots els éssers vius són agents egoistes buscant el seu profit. Els dos primers hi arriben mitjançant la raó, el segon mitjançant la ciència. Cadascú d'ells proposa una manera diferent d'evitar l'homo homini lupus est. Per Hobbes és un acord sobirà, per Spinoza la #virtut, per Dawkins la #cooperació. Podríem dir que la cooperació és un acord sobirà per practicar la virtut?

Cal dir que Spinoza estava d'acord amb Hobbes en què calia cedir llur sobirania a un estat, en ser impossible que tots ens comportessin virtuosament, però reconeixia l'ideal del virtuosisme i de l'amor als altres, també que el cim més alt per l'home era buscar el #coneixement, cosa que menava al virtuosisme, i que ell es dedicà a fer.

Finalment, Spinoza va ser atacat per gairebé tothom, fins i tot persones que ell sentia properes filosòficament (no va ser el cas de #Hobbes que va escriure que l'autor del Tractat era algú més atrevit que ell), però el seu missatge de #llibertat de pensament, separació entre el poder civil i eclesiàstic i #amor als altres triomfà, avui ningú recorda el nom d'aquells que l'atacaren. Bé, excepte el fariseu de #Leibniz, què després de criticar-lo, el va escriure en un to melós demanant-li amistat