Llibre: El manifest de les cures.

“En el decurs de les últimes dècades els conceptes de #benestarsocial i #comunitat havien estat desplaçats de mica en mica per nocions individualistes de #resiliència , #benestar i millora personal, tot plegat fomentat per una #industria de l'#autocura en ple apogeu que relega les #cures a una cosa que se suposa que hem de comprar nosaltres a títol personal”

“Les cures són la nostra capacitat individual i comunitària de crear les condicions polítiques, socials, materials i emocionals que permetin que tant la gran majoria de persones i criatures vives com el mateix planeta prosperin”

“A més, un cop les cures i les pràctiques de cures esdevinguin el principi organitzador de l'estat, els problemes mentals disminuiran. Bona part de la misèria de la nostra època està inextricablement lligada a l'arrelament del #neolliberalisme, a l'economia de mercat i a una sensació cada cop més gran de precarietat del 99%de la població.”

“Els mercats només poden distribuir les responsabilitats i els serveis en funció del poder adquisitiu. Aquells que disposen de més capital són sempre els guanyadors. Els perdedors són tots aquells que tenen un accés limitat al mercat, o que no n'hi tenen”.

Les cures no s'han d'entendre, tan sols, com les cures d'una ferida física o les assistencials, aquí i entra, de manera destacada crec, el benestar mental, l'ajuda als altres, el creixement personal i el #suportmutu.