Escrits magufos

Cada vegada que veig als #mossos o qualsevol altre ens de la #generalitatdecatalunya fent comunicats mitjançant una #xarxasocial d'una empresa privada pateixo un curtcircuit. Què ningú al #govern comprengui, i tingui la iniciativa, de muntar un #mastodon, o qualsevol altre programari que utilitzi el protocol #ActivityPub, a un domini gencat.social des del qual proveir comptes a tots els ens que el necessitin diu molt poc a favor seu. I com ajudaria a canviar els #hàbits.

ActivityPub a la Viquipèdia

Us en recordeu del #referèndum sobre el #tramvia de la Diagonal de #Barcelona que va guanyar el NO... diria que no falta massa perquè entri en funcionament. La #democràcia participativa és així. (I que consti que el trobo necessari... perquè el #proletariat pugui desplaçar-se ràpidament als seus llocs de condemna per fer més rics als qui ja són rics, o als centres comercials per consumir més i als #turistes a desplaçar-se al lloc del seu proper #selfie).

Ella ha tingut avui un gest preciós mentre estàvem al grup de #Sagrera. En un moment en què, no recordo qui, estava dient alguna bajanada i m'he girat per mirar-la, com dient “quina merda”, ella m'acluca l'ull. Una aclucada d'ulls que semblava dir: Estic amb tu, estic per tu, i aquesta aclucada, aquí en mig de tota aquesta gent, sols és per tu. Me l'hauria menjat a #petons allí mateix.

La saviesa del @capitaenciam em deixa astorat. Si, els petits canvis són molt poderosos i, de fet, molt més saludables per la humanitat que els grans canvis revolucionaris que, invariablement, venen acompanyats per milions de morts.

Va ser necessari que el part del primer fill de la filla del corregidor de Frankfurt am Main, Goethe, es compliqués força perquè la ciutat finalment enllestís la contractació d'un cirurgià per tal d'ajudar a les llevadores, després de tres anys de desacords pel seu sou. Els familiars dels fills i les mares morts als parts dels tres anys anteriors, i segur que no van ser pocs, NO van calar foc a l'ajuntament i a les cases dels membres del consistori. De vegades tan submisos els pobres.

llibre: Un llibre forjat a l'infern de Steven Nadler “La concepció antropomòrfica de Déu que, segons #Spinoza, és característica de les #religions positives, així com tots els pretesos càstigs i recompenses divins que implica, no són més que ficcions supersticioses”.

Per Spinoza Déu i la Natura són el mateix (Deus sive natura) de manera que la millor forma de conèixer a Déu és observar i conèixer la #Natura. Potser per això tantes persones, penso ara en #Thoreau i #Goethe, en caminar o viure en mig de la natura se senten plenes i properes a Déu. La idea de #gaia i la cosmogonia d'#Avatar van pel mateix camí, crec.

Acabo de copsar que, potser, l'èmfasi de la #filosofia en la raó pot ser degut a la mancança de cap altra eina per arribar a una veritat. Sense els coneixements i mètodes científics no hi ha altra manera d'avançar que plantejar, mitjançant la #raó, unes veritats innates i, a partir d'aquí, construir un corpus de coneixements. #Locke, en cas d'haver nascut 200 anys abans, no hauria pogut desenvolupar l'empirisme, car no hi havia prou coneixements. Spinoza o provà mitjançant les #matemàtiques.

Spinoza i #Hobbes s'avançaren uns segles a #Dawkins en plantejar, en un ordre diferent de magnitud biològica, que tots els éssers vius són agents egoistes buscant el seu profit. Els dos primers hi arriben mitjançant la raó, el segon mitjançant la ciència. Cadascú d'ells proposa una manera diferent d'evitar l'homo homini lupus est. Per Hobbes és un acord sobirà, per Spinoza la #virtut, per Dawkins la #cooperació. Podríem dir que la cooperació és un acord sobirà per practicar la virtut?

Cal dir que Spinoza estava d'acord amb Hobbes en què calia cedir llur sobirania a un estat, en ser impossible que tots ens comportessin virtuosament, però reconeixia l'ideal del virtuosisme i de l'amor als altres, també que el cim més alt per l'home era buscar el #coneixement, cosa que menava al virtuosisme, i que ell es dedicà a fer.

Finalment, Spinoza va ser atacat per gairebé tothom, fins i tot persones que ell sentia properes filosòficament (no va ser el cas de #Hobbes que va escriure que l'autor del Tractat era algú més atrevit que ell), però el seu missatge de #llibertat de pensament, separació entre el poder civil i eclesiàstic i #amor als altres triomfà, avui ningú recorda el nom d'aquells que l'atacaren. Bé, excepte el fariseu de #Leibniz, què després de criticar-lo, el va escriure en un to melós demanant-li amistat

Llibre: El manifest de les cures.

“En el decurs de les últimes dècades els conceptes de #benestarsocial i #comunitat havien estat desplaçats de mica en mica per nocions individualistes de #resiliència , #benestar i millora personal, tot plegat fomentat per una #industria de l'#autocura en ple apogeu que relega les #cures a una cosa que se suposa que hem de comprar nosaltres a títol personal”

“Les cures són la nostra capacitat individual i comunitària de crear les condicions polítiques, socials, materials i emocionals que permetin que tant la gran majoria de persones i criatures vives com el mateix planeta prosperin”

“A més, un cop les cures i les pràctiques de cures esdevinguin el principi organitzador de l'estat, els problemes mentals disminuiran. Bona part de la misèria de la nostra època està inextricablement lligada a l'arrelament del #neolliberalisme, a l'economia de mercat i a una sensació cada cop més gran de precarietat del 99%de la població.”

“Els mercats només poden distribuir les responsabilitats i els serveis en funció del poder adquisitiu. Aquells que disposen de més capital són sempre els guanyadors. Els perdedors són tots aquells que tenen un accés limitat al mercat, o que no n'hi tenen”.

Les cures no s'han d'entendre, tan sols, com les cures d'una ferida física o les assistencials, aquí i entra, de manera destacada crec, el benestar mental, l'ajuda als altres, el creixement personal i el #suportmutu.

Començant a llegir #Desigualdad, hi ha quelcom inquietant: la #desigualtat augmenta junt amb l'aparellament assortiu, és a dir, com deia el metge House “els 8 es casen amb un/a 8”, encara més d'ençà que la dona s'emancipa i pot decidir. Per tant, la desigualtat en bona part s'hereta cada cop més, no sols per raons econòmiques, també per les nostres #preferències. I això és irresoluble, no hi ha política redistributiva ni facilitadora d'oportunitats capaç de canviar-ho.

Parlant amb una amiga que és a un programa de recuperació emocional, hem comentat la semblança de les #emocions i sensacions que la fugida del cap de setmana ens produïa, ella a un càmping, jo a la costa.

La #serenor, la sensació que el temps s'ha aturat i que els nostres #ProblemesEmocionals no tenien importància per un parell de dies, no ens havíem d'ocupar de la nostra ànima ferida per un petit espai de temps, i que tot estava bé.

Naturalment, no era més que un #miratge.

Provant de #meditar i mirant de concentrar-me en un punt blanc de manera que la meva atenció no marxes, m'he enrrecordat de l'Ull de #Sauron, un punt fosc. No és el seu revers, però, coi, quins pensaments que en venen!